El castell
Pallargues i el seu castell
Documentat al segle XI amb el nom “Espallargues”, va ser reconstruït a l’època gòtica, tal com va passar en la majoria de castells de la zona, deixant la funció defensiva per la residencial, convertint-se així en Castell Palau. La majestuosa arcada gòtica de tretze metres de la façana és el seu senyal d’identitat. Comtes, barons, marquesos, pagesos, criats, vassalls… forjaren la història encara viva del Castell de les Pallargues.
La família Rovira, actuals habitants i propietaris del Castell, és la que avui ens deixa visitar part de les seves dependències i gaudir d’un plàcid passeig pel passat de tots aquests mil anys d’història. Estances que ens transportaran a la vida quotidiana dels Senyors del Castell: l’entrada, el celler, la cuina, la sala principal, la capella, la presó… i que faran que sigui una visita inoblidable.
En mig de la població de Les Pallargues i a pocs metres de l’ajuntament, sorgeix d’improvís al penetrar en un carrer relativament estret, el castell de Les Pallargues.
Una població en la qual avui dia es capta encara aquell aire de pau i tranquil·litat que va deure transpirar al llarg de la seva existència.
Es documenta des de 1061 que se li denominava “d’Espallargues” en referència als pallers. Durant 1315 el seu propietari era Berenguer de Rajadell i un any més tard ho seria el senyor de Concabella que ho seria durant una part del segle XIV i part del XV. Aquest castell que es va construir en un emplaçament aïllat i en el punt més alt al costat del riu Sió, a poc a poc es va veure envoltat de cases a la seva ombra fins a formar un nucli urbà. Sembla que al voltant de 1636 ja s’havien reunit unes 23 cases juntament amb unes muralles que les envoltaven. Pertany al tipus de castell-palau dels quals abunden en la comarca de La Segarra. És de planta molt irregular i ho formen tres polígons de diverses mesures segurament per haver-se ampliat en diverses ocasions amb una gran façana.
El cos central que correspon al més antic, conté un impressionant arc gòtic de tretze metres. Els cossos restants corresponen al segle XVI. La balconada afegida posteriorment fa uns 200 anys, li permet prendre un aire de majestuositat. No seria aquesta l’última transformació, la guerra civil i l’ocupació militar que va haver de sofrir i dos bombardejos posteriors, ho van anar transformant fins a adquirir l’aspecte actual.
El castell en el seu interior està distribuït de la següent manera; en planta baixa estan situades les dependències destinades als serveis: quadres, utensilis tradicionals i l’antiga sala de guàrdia. Seguint per una escala de pedra s’arriba a la planta noble, presidida per la Sala Capitular, espai sobri i elegant de portes molt treballades i comunicada amb la capella de Sant Miquel, podent-se admirar Argençola, una de les antigues famílies propietàries del castell. Coincideixen amb aquesta sala l’antic dormitori i la terrassa des d’on es contemplen unes extraordinàries vistes de la Segarra. Per als visitants curiosos val la pena no perdre’s l’escala de caragol que condueix als calabossos, el pou d’aigua, el celler de grans botes i el pou descobert recentment, excavat en la mateixa roca del que neix cristal·lina aigua. Cal ressaltar que el castell de Les Pallargues no ha estat mai deshabitat.